Prochaska i DiClemente van desenvolupar un model transteòric del procés de canvi, en el que l’eix principal és la presa de decisió de la persona. En relació a aquest eix descriuen diferents fases:

El tipus d’ajuda que una persona necessita depén de la seva disponibilitat per a l’acció i el canvi. Per ser efectius en el procés de millora cal conectar amb les motivacions, comprendre el moment en el que s’hi troba la persona respecte d’un determinat problema i adaptar les tècniques d’entrevista i intervenció a aquest context concret. En cas contrari no podrem tenir una col.laboració efectiva.

Com podeu veure en la fase de PRECONTEMPLACIÓ , la persona no comparteix el mateix diagnòstic que el professional, i una insistència per iniciar una acció de millora pot ser contraproduent generant RESISTÈNCIES i manca de col.laboració. Al contrari, en aquesta fase és una gran oportunitat per crear una relació d’aliança i desenvolupar la confiança i col.laboració amb la persona entrevistada amb els objectius d’entrevista i les tècniques més adients per assolir aquests objectius..

Com podeu veure a l’esquema de la fase de PRECONTEMPLACIÓ, les estratègies giren a l’entorn de crear Rapport, indagar les necessitats i valors així com els objectius significatius per la persona, explorant els diferents punts de vista en relació al problema.

En la fase de CONTEMPLACIÓ , la persona reconeix que hi ha un problema però encara no té clar les linees d’acció més adients. Si identifiquem que una persona està en aquesta fase podrem ajudar a la persona a treballar la seva ambivalència, utilitzant les tècniques d’entrevista per fer-li reflexionar sobre els pros i contras des del seu punt de vista de les diferents opcions, i d’aquesta manera que assumeixi una presa de decisió des de la seva llibertat de manera coherent amb els seus valors i objectius, personals, interpersonals i parentals.

Un cop que la persona ha pres una determinada decisió entrem en la fase de DETERMINACIÓ en la que la persona ha decidit treballar en una direcció determinada i que ha de desenvolupar un pla d’acció. En aquesta fase hem d’utilitzar les tècniques d’entrevista per consolidar les decisions de la persona, accedir a recursos i fortaleces (internes i externes) i facilitar la superació d’obstacles (creences autolimitants, emocions negatives) principalment amb les tècniques de feedback positiu i reformulació.

En la fase d’ACCIÓ haurem de prevenir una recaiguda en deixar de fer les accions decidides per la persona i donar un feedback positiu i facilitació dels recursos i desenvolupament d’habilitats necessàries.

El MANTENIMENT fa referència al seguiment de la persona un cop s’ha produit la millora desitjada. En aquesta fase és mol important intervencions que potenciin els sentiment d’autoeficàcia, i extendre  aquest afrontament exitòs a altres àmbits de la seva vida.